Després de recuperar les gallines que s’havien escampat pel poble, la gent de la vila va començar a especular sobre què podrien fer amb els ous d’or. Portats per l’excitació, no es van cuidar de ser discrets, i ben aviat la notícia es va escampar, amb tan mala sort que va arribar a oïdes d’en Llagasta abans que ell mateix descobrís que el seu corral estava buit. Tal va ser la indignació d’en Llagasta que les mateixes gallines, custodiades pels vilatans, van començar a escopir foc; tal era l’efecte de la poderosa màgia llagastina.
Furibund, aquell mateix vespre en Llagasta va emprendre el camí cap al centre del poble amb el Gran Gall, protector del corral, i els seus seguidors, els Llagastins, amb la intenció de recuperar les seves gallines i venjar-se de la traïció patida. Quan la comitiva va arribar a la plaça de l’Església, ja era gairebé negra nit. Els vilatans s’havien reunit a la mateixa plaça per debatre què fer amb les gallines, ja que dels ous d’or no hi havia cap rastre, i en canvi les aus escopien foc pel bec. En Llagasta, en trobar-se amb aquells que l’havien traït, no va voler escoltar-los i, desplegant la seva màgia infernal, va bramar: “La vila d’Esparreguera es purificarà amb foc!” i tot seguit les flames es van començar a extendre al seu pas pels carrers del poble.
Profundament aterrits, algunes Esparreguerines i Esparreguerins van decidir unir-se a en Llagasta en el seu recorregut infernal, acompanyant-lo amb tambors i tabals. Fent costat al poderós, els Atabalats pretenien ajudar-lo a recuperar les seves bèsties per aplacar la seva ira i evitar que casa seva fos cremada. Altres s’hi van unir amb tabals per així avisar els vilatans que s’havien quedat a casa de l’arribada del monjo infernal.
Així, tota la processó va recórrer els carrers del poble, escampant foc i espurnes arreu al so dels tabals. Diuen que poques vegades s’havia sentit un terrabastall així al poble, i que, en alguns carrers, la lluentor del foc era tal que semblava de dia.
