Esparreguera va quedar ben socarrimada després del pas d’en Llagasta. La població estava desesperada; les Gallines no ponien ous d’or, estaven molt neguitoses i havien començat a escopir foc. I el que és pitjor, la fúria d’en Llagasta havia fet estralls a la vila.
Ningú volia guardar les bèsties a casa seva pel perill que això comportava, de manera que finalment es va decidir retornar les bèsties al seu legítim propietari, en Llagasta, i demanar-li clemència. Amb molt d’esforç i patint algunes cremades, els vilatans van carregar les gallines a un carro. En veure’s de nou tancades en un espai reduït, les gallines van començar a esvalotar-se. Veient que era inviable portar-les amb el carro, i per tal que no es tornessin a escapar pel poble, els penedits vilatans van demanar ajuda als Llagastins i al Gran Gall, suplicant que els ajudessin a guiar l’aviram fins a en Llagasta.
En mig d’un gran rebombori, les gallines, muntades per experts genets Llagastins, van ser conduïdes fins a la plaça de l’Església, on es van retrobar amb en Llagasta. Alleugerits, els vilatans van pensar que el malson arribava a la seva fi, però…
