L’origen o inici de la confraria, es pot datar en el moment en que un dels deixebles de Sant llagasta sobreviu a l’incendi a les Malvines . Aquest deixeble és en Ramón Llagasta , val a dir que tots el deixebles tenen nom i comparteixen el cognom del Sant ja que ell sempre els va considerar com a germans.
En Ramón va poder fugir per una de les finestres del bordell en flames, amb prou temps per agafar manuscrits del seu mestre i s’amaga dels caputxins que provoquem l’incendi fatal. A l’endemà, tornà a l’edifici, o a les restes cremades que en quedaven, i entre elles troba els cossos a l’ast dels seus companys, se’ls va mirar en va tastar un bocí i va quedar meravellat, no es pot considerar un acte de canibalisme, si no un acte d’amor, una forma de perpetuar l’unió de pensament i física, arribar a la perfecta simbiosi, un acte d’amor i devoció i una forma de perpetuar el record i la memòria.
Davant aquesta revelació divina, va agafar el primer vaixell cap el continent americà, acte seguit en va agafar un altre per tornar a l’Esparreguera original, allà on va començar tot, es on s’havia de reobrir el camí . Un cop arribat a Esparreguera va tornar a casa seva, va anar a aquella cabana on anys abans havia compartit pinso i pal de galliner amb els seus germans, allà on va començar el llarg camí amb el seu mestre, però que encara li quedava un camí encara més llarg, en aquell moment va fer una llegida ràpida a un full que va treure de la butxaca i es va posar a comptar passes, es va agenollar, va gratar el terra, i sota una pila de fems molt antic va trobar el que buscava, una carmanyola vella i plena de monedes de bon argent, monedes que el seu mestre havia amagat abans de partir de peregrinació.
Un cop amb les monedes es va inventar una nova identitat, es ve instal·lar en una de les cases més benestants del centre de la vila, una casa coneguda pel seus jardins i per altres indrets que poca gent coneixia, concretament unes galeries soterrades que permetien poder desplaçar-se a qualsevol indret de la vila sense ser vist. Dies després va obrir un nou negoci, prometedor, que permetés fer diners i fortuna per poder dur a terme la seva sagrada tasca, va obrir un Rostisseria de pollastres a l’ast. Això només va ser l’inici d’un holding empresarial, tot al servei de la santa missió de la divulgació del llegat i missatge de nostre senyor Sant Llagasta, però sempre en la clandestinitat, l’èxit de la missió sempre recau en la prudència, oficialment la confraria i l’ordre dels llagastins, eren considerats una secta perillosa i calumniadora i declarats oficialment non grats a totes les viles i pobles del voltant, fruit de la persecució fomentada e instigada pel convent dels caputxins Setrillers d’Olesa de Montserrat i amb la complicitat del monestir de Montserrat, el cardenal Rouco Sifredi i de la màxima autoritat eclesiàstica vaticana.
Aquest és l’inici de la Confraria de Sant Llagasta, l’ institució encarregada de la divulgació de les santes escriptures del seu fundador, Sant Llagasta i paral·lelament el braç executor que és l’ordre dels Llagastins, homes i dones encarregats de dur a terme aquesta sagrada missió.
Ells son els autèntics guardians del les santes escriptures i del secret més ben guardat de tota la historia, el Txumerri, la beguda santa, feta per la mà del nostre creador i que només ells, de mestres a deixebles, saben com es fa i que l’han de protegir amb la seva vida. Al llarg de la historia hi ha hagut diferents intents per robar o copiar aquesta beguda santa, una de les vegades en les que el secret de la formula va estar en major risc i perill fou quan una infiltrat dins de l’ordre del llagastins, un home originari del nou mon, va aconseguir escapar amb un boci de paper on hi havia escrita part de la formula. Anys més tard es va anunciar al Món un nou invent, una beguda refrescant que anomenaven Coke, que com podem veure a simple vista, ja es veu una forta influencia del nostre sant, COK…E.
Després de molts anys en la clandestinitat i amagant-se de tota autoritat i regim polític, en el marc del III Concili Aviar, en la ponència de la consellera en cap, “foren les olesanes putes i marranes” ja es recomanava que per poder donar més força a la divulgació del missatge de Sant llagasta s’hauria de canviar de mètode i donar-se a conèixer a tota la humanitat. Arrel d’aquest concili, es va decidir crear una entitat social, a mode de tapadora, per poder entrar en tots els estaments socials del poble i mica en mica anar introduint totes les ensenyances de les sagrades escriptures de Sant Llagasta. Aquesta entitat és la Colla dels Diables d’Esparreguera, però no tots els seus membres son de l’ordre dels Llagastins, per poder protegir la seva identitat es va permetre l’entrada de gent no creient , així seria més difícil la seva identificació.
Com ja sabeu la confraria de sant Llagasta organitza un dels actes més populars, divertits i participatius de la Festa Major, l’Encierru de les Gallines, un acte en el qual de forma subliminal, totes les ensenyances del nostre sant ens arriben i ens transformen i ens fan cada cop més, una mica més …….Llagastins.
Bé, ja sabeu una mica més sobre la Confraria de Sant Llagasta i de l’ordre del Llagastins, us podria parlar de com aquesta confraria ha sobreviscut durant tots aquest anys, a base de vendre patents e invents com el Biomanan o el disseny dels aplicadors de tampons entre altres, però aquestes son unes altres histories.