Abandonat pels seus pares, Sant Llagasta va ser trobat pels masovers de Cal Trempat. Els quals el van criar i educar en la recta doctrina de la religió. Amb la cara marcada i lleig com ell sol es deixà els cabells llargs per amagar el rostre.
Fet fora de casa en tendra edat, després del sonat escàndol amb la filla dels masovers de Can Cordelles i rebutjat pels esparreguerins, es veié obligat a malviure pels camps del voltant del poble. Cinc gallines l’acompanyaven sempre i amb elles compartia tot el que trobava.
En el canvi de lluna de setembre una visió el sorprengué, i una veu comença a parlar dins el seu cap:
– “Els diables m’ho han donat tot a la vida, el tabac quasi me la treu, quan plogui no et fiquis mai sota un arbre que és perillós, si beus no condueixis, viu a tope sense drogues, nen deixa d’emprenyar amb la pilota”.
Al final del peregrinatge pel Montserratí, Llagasta i els seus deixebles arribaren a la vila d’Olesa. Els vilatans d’Olesa van rebre als Llagastins sense saber que els presentava el futur.
Arranjà amb tots els pollastres i gallines de la vila i es tancà al teatre del municipi amb els seus fidels. Passaren dos mesos internats i en trobar-se apurats per la fam, pensaren que als monjos Caputxins Setrillers no els importaria que agafessin prestades algunes coses. El pare Prior de l’ordre els enxampà en plena incursió i els va fer perseguir fins al teatre. Els Olesans emprenyats calaren foc a la barraca en un “acte molt passional”.
En ser acorralats entre els monjos i els olesans, Sant Llagasta va fotre un crit que fins i tot Montserrat es va moure.- “Faré un miracle!!!” bramà el sant. Es tancà en una casa de cites amb totes les pubilles d’Olesa amb els seus seguidors i no en sortiren fins al cap de tres dies i quatre nits.
– “Ja està fet!!” exclamà, només obrir les portes de bat a bat. Darrere seu aparegueren els llagastins amb una inusual lluentor als ulls, que els vilatans van creure ser una intervenció divina.
Després dels fets Llagasta es va instal·lar en una masia als afores d’Esparreguera, no sense abans haver passat una temporada a la Puda, on van poder gaudir de les propietats curatives de les seves aigües. Sobretot per a l’entrecuix.
Nou mesos passaren i les pubilles d’Olesa començaren a donar a llum, però no eren pas nadons, sinó gallines!! El miracle s’havia obrat. Els Olesans ho van entendre com una ofensa, armats i acompanyats dels caputxins que encara tenien sed de venjança, van anar a trobar a Sant Llagasta. Afortunadament els Llagastins ja havien estat informats i la nit anterior, partiren en un vaixell destinació a les Malvines, això si la factura anava a nom del batlle d’Olesa.
A les Malvines, Llagasta començà de zero i reprengué la missió encomanada. Es passava gran part del seu temps absort en els seus pensaments, escrivint llibres i manuscrits i reclutant fidels d’arreu del món.
Passaren els anys i una nit, un reducte de caputxins agermanats amb l’ordre dels Setrillers, finalment trobaren els llagastins i calaren foc al burdell on els trobaren celebrant un any més el miracle del mestre. Tota la nit cremà la fusta tropical i en les salvatges flames quasi ningú escapà. Llagasta perdé quasi tota la seva obra i la vida.
Sorprenentment el deixeble Ramon Llagasta escapà per miracle de les flames que consumien el bordell junt amb alguns manuscrits del Sant i un llibre de profecies anomenat Apocalypsum et deca historia plus predictam. On Llagasta hi relata successos com l’assassinat de John Lennon, la invenció dels productes light, i molts d’altres que al cap dels anys es van fer realitat.
De tornada a Mas de’n Gall, en Ramon desenterrà de sota una pila de fems una carmanyola vella plena de monedes de bon argent. Tot gràcies a les indicacions dels manuscrits del Sant.
Amb els calers es va muntar una Rostisseria de pollastres a l’ast en una de les cases més benestants del poble. Un cop fet amb el monopoli dels pollastres a l’ast va decidir seguir amb l’obra del seu mestre i així va fer renéixer l’ordre dels Llagastins, que es creia extingida.
L’ordre dels Llagastins divulgarà el llegat del nostre senyor Sant Llagasta, guardarà les seves santes escriptures i n’assegurarà el secret més ben guardat de tota la història: La fórmula secreta del Txumerri, la santa beguda creada pel Sant.
Els Llagastins foren considerats una secta perillosa, calumniadora, immoral i non grata a totes les viles i pobles del voltant, fruit de la pressió que exercien els Lobys eclesiastics, formats per el convent dels caputxins Setrillers d’Olesa de Montserrat, el Cardenal Rouco Sifredi del monestir de Montserrat i del mateix papat del vaticà, (Aquests últims perquè es coneixia que l’ordre Llagastina feia baixar el preu de les accions dels profilàctics).
No va ser fins que en el marc del III Concili Aviar, que gràcies a què es va decidir crear una entitat social, una tapadora, que van poder sortir de la clandestinitat. El que no sabien els esparreguerins és que tot era un estratagema per infiltrar-se en tots els estaments socials del poble. Per tal de poder protegir la seva identitat i dificultar la seva identificació els llagastins van permetre l’entrada de no creients dins del clan.
Aquesta entitat és la Colla dels Diables d’Esparreguera, que encara avui dia proclamen l’existència de Sant Llagasta, que tant de bé va fer per la nostra vila i tant de mal pels d’Olesa.
